«Seguia el resultat pel mòbil i de sobte havíem pujat a Primera»
28/04/2024 06:31
«Sí, sí, vaig ser jo», recorda, emocionat, Iván Acuña (Girona, 1981), fent referència a una fita històrica per al GEiEG d'hoquei patins: el gol de la primera victòria de l'entitat grupista a l'OK Lliga duu el seu nom. «Va ser contra el Cibeles, però no recordo ni el resultat. Devíem quedar 3-4 o 5-6, alguna cosa així. M'havia oblidat que havia estat jo, però sí, ho vaig ser», continua entre rialles. La memòria no li falla del tot, perquè, efectivament, en la sisena jornada del curs 2000/01, els gironins van guanyar 5-6 el Cibeles d'Oviedo l'any del seu debut en la màxima categoria. El davanter tira enrere en el temps per descriure la jugada. «Vaig rebre una assistència, em vaig quedar sol davant del porter i vaig fer un ganxo», comenta, com si tancant els ulls encara ho pogués tornar a repetir. Ja ho tenen, això, les persones amb un do diferencial. Saben que no el perdran. El do d'Acuña era el de foradar les porteries. «Sempre he tingut molt clar el que havia de fer. Era pura inèrcia. I sent esquerrà, amb els moviments que feia, els porters anaven bojos. Cada cop que en tenia una, sentia que no l'aturarien». Un gol que quedarà gravat als llibres d'història del club. «Va ser una mena d'alleujament, perquè pràcticament no teníem punts i esperàvem fer un passet més. El bloc de la plantilla era el mateix que el de l'ascens. Jo era jove i no rumiava gaire les coses, era més de dir 'hem arribat fins aquí, doncs anem-hi'. Mai m'ha fet pot jugar contra rivals grans, com el Barça. No m'impressionaven. Si perdíem, perdíem. Apreníem i ja està».
